Set metalls

L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement. Els astròlegs de l'Antiguitat els van relacionar amb els «set planetes» (el Sol, la Lluna i els cinc planetes observables a simple vista), aquests mateixos associats amb els déus del panteó grecoromà.

La història dels processos d'extracció dels metalls començà en el 6000 aC. A l'Orient Mitjà, sis van ser els metalls utilitzats durant la Prehistòria i l'Antiguitat: l'or, la plata, el coure, l'estany, el plom i el ferro.^[1] L'or i la plata eren massa tous per ser usats a part de les joies. El coure podia endurir-se amartellant-lo, però va ser el descobriment de l'aliatge del coure i de l'estany, el bronze, la qual cosa va fer possible la fabricació d'eines. El plom, fàcil de treballar, es va utilitzar per fabricar recipients i canalitzacions d'aigua en l'Imperi romà. El domini del ferro va ser tan important que va marcar la transició de l'edat del bronze a l'edat del ferro al voltant de l'any 1000 aC.

El primer metall de l'època històrica va ser el mercuri. Va ser utilitzat en forma d'amalgames en el segle III aC.

Aquests set metalls de l'Antiguitat van aparèixer al voltant dels següents períodes (segons Cramb):^[2]

Aquests metalls eren coneguts pels mesopotàmics, egipcis, grecs i romans de l'Antiguitat.

Des del descobriment dels primers metalls, l'or i el coure, fins a finals del segle xvii, solament es van descobrir dotze metalls. Quatre d'ells –arsènic, antimoni, zinc i bismut– van ser descoberts als segles xiii i xiv. El dotzè metall descobert va ser el platí al segle xvi. Actualment, es coneixen 82.